La violència masclista també en l’àmbit digital

Destaquem Drets Feminisme

Els passats 18 i 19 de març, Infograma vam assistir a les jornades “Feminismes enfront de l’odi: cansaments i horitzons”, que van tenir lloc a La Comunal, espai cultural cooperatiu, i que organitzaven El Salto, La Directa i Calala fondo de mujeres. Una taula rodona i un taller pràctic per “pensar col·lectivament els desafiaments que enfronta la comunicació feminista”. Foto: Redacció

La violència masclista (VM) ha trobat un altre espai d’acció. A la violència física o psicològica que patim les dones a l’espai real, s’hi suma des de fa temps la violència masclista digital (VMD), a internet en general, i les xarxes socials en particular. El canal és diferent, però l’odi és el mateix. Igual que la VM, la violència masclista digital ens pot afectar a qualsevol dona, però són les comunicadores, activistes i figures públiques feministes les que estan essent blanc principal d’aquests atacs orquestrats que busquen expulsar-les i silenciar-les, imposant així la seva agenda antifeminista.

En algunes ocasions, aquesta línia entre l’atac virtual i el físic es dilueix, com és el cas de les pintades que ha patit Pikara magazine en la seva seu diverses vegades, o en la publicació de l’adreça particular d’activistes o comunicadores seguides d’amenaces de violació o agressió física… La impunitat està servida, tant en l’àmbit digital com en el “material”.

Sovint les violències de gènere en l’àmbit digital s’entrecreuen amb altres eixos de discriminació, fonamentalment el racisme i l’lgtbi-fòbia, en una espiral d’intersecció d’odis.

Atacs organitzats

Aquesta realitat era el punt de partida de la taula rodona: “Estratègies des dels feminismes: combatre discursos i construir-ne de nous”, moderada per la periodista Lucía Mbomio, on van participar: Diana Morena, investigadora i docent de la Universidad de Vic; M. Ángeles Fernández, coordinadora de Pikara Magazine; Ana Polo, humorista, guionista i reportera feminista; Anna Celma, periodista de la Directa i Sarah Babiker, periodista feminista, coordinadora de migracions i antirracisme d’El Salto.

Segons l’estudi “Diagnòstic sobre les violències de gènere contra activistes feministes en l’àmbit digital”, de la Universitat de Vic, amb direcció de Calala fondo de mujeres, les VMD es manifesten de forma individual en alguns casos, però sobretot són col·lectives, en gossada. El líder discursiu —normalment referents mediàtics/polítics— apunta cap a alguna activista i marca les consignes. A continuació, una massa formada per comptes de persones reals i de bots se suma a l’atac. 

No és arbitrari, funcionen com un contramoviment. No toleren declaracions fora del que ells consideren adequat i senten la necessitat de corregir-les, alhora que aconsegueixen canviar el focus del debat, perquè mentre l’activista és atacada, normalment dins l’àmbit personal, es deixa de parlar del tema de partida. 

És un nou bullying —o el mateix bullying de sempre—. Hi ha un promotor i els acòlits que fan “la feina bruta”. Pretenen dificultar, o impedir del tot, la participació política de les persones activistes a la xarxa. És doblement greu perquè, alhora que ataquen l’activista en qüestió, és llança el missatge cap a la resta de què l’espai digital serà hostil per a elles. 

En el rerefons d’aquests atacs hi ha masculinitats febles, travessades per la por i el ressentiment. Quan una activista pren rellevància o destaca en el seu camp es veu com una amenaça que cal combatre. Ho va expressar perfectament la Gabriela Serra en un dels seus articles d’opinió: “La seva reacció és directament proporcional a la nostra gosadia”.

Combatre discursos d’odi sense que ser silenciades

L’espectre de reaccions per part de les activistes que han patit i pateixen aquests atacs orquestrats és ampli, va des de qui decideix ignorar-los fins a qui fa la denúncia pública de l’assetjament o l’agressió, passant per tots els estadis intermedis. Algunes activistes admeten que els arriba a condicionar, les amenaces els poden generar autoqüestionament i sobretot una gran càrrega mental. És un equilibri constant entre la salut mental i no permetre que et silenciïn i marquin l’agenda. 

Un recurs que s’està desvetllant com bastant efectiu és tenir la teva pròpia “gossada”. Imposar la sororitat a l’odi. Enfront d’un atac a una activista, el seu entorn i altres feministes anònimes, li mostren el seu suport arribant a ser més que els atacants. O bé, aconseguir donar-li la volta a l’atac, parodiant-lo i ridiculitzant-lo. 

Un aspecte que es va posar de manifest a la taula rodona és el fet que en cap moment s’ha considerat tenir en compte dintre de la protecció de riscos laborals la violència patida a les xarxes per les comunicadores. De moment només tenim la sororitat, i no sempre. Per desgràcia, no només són els homes —d’extrema dreta i de masculinitat feble— els agressors. L’estudi en qüestió també revela que comptes de feministes trànsfobes i de dones anònimes transexcloents són perfils que sovint ataquen amb virulència.

Atenció específica a les violències masclistes digitals

Sortint de l’espai de les comunicadores/activistes i ampliant el radi a la violència digital a dones i nenes en general, s’ha posat en marxa el projecte pilot “Fembloc”, del qual en formen part l’Associació cultural de dones per a la recerca i l’acció, Àlia, Donestech, Calala i la Universitat de Barcelona. És una línia d’atenció i suport específica per violències masclistes digitals a Catalunya. Es pretén fer un abordatge de la violència digital amb perspectiva feminista interseccional, des d’un punt de vista legal i tecnològic, mitjançant atenció interdisciplinària: en seguretat digital, psicosocial i jurídica.

Seria bo que des de La Ciba s’estigués amatent al resultat d’aquest pilot per si es pogués incorporar aquest abordatge de la violència masclista digital. Mentrestant, seria bona idea programar algun altre taller, taula rodona o sessió formativa sobre el tema, atès que fa un any i mig de la darrera xerrada “Violències masclistes 2.0. Com abordar-les amb les nostres filles i fills? Eines i recursos pràctics per a les famílies”, focalitzada sobretot en l’afectació als adolescents.


Per ampliar informació:
Calala, Fondo de Mujeres, Jornadas feministas frente al odio
Diagnóstico sobre las violencias de género contra activistas feministas enel ámbito digital
Las violencias machistas en línea
Presentación proyecto FemBloc sobre violencias machistas digitales
Pikara Magazine: las violencias de género en línea
Donestech: Presentació del projecte FemBloc
Projecte FemBloc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.