Recuperar el jardí Can Roig i Torres

Ciutat

L’any 1936, el Comitè Antifeixista que es va formar i que governava Santa Coloma va quedar-se la mansió de Can Roig i Torres i va fer “a pico y pala” l’entrada que avui permet l’accés des de l’actual carrer Rafael Casanovas. Han passat més de 80 anys i l’actual espai, ara de propietat municipal, roman infrautilitzat, mig tancat, amb accés només per a l’Escola de Música i l’auditori. Aquesta infrautilització ens va determinar a fer una enquesta. Coneguem-ne els resultats. (Foto: Redacció)

La pregunta que vam fer era la següent: “Quin ús faries del jardí de Can Roig i Torres?”. I les respostes van ser aquestes:

  • Un parc sempre obert 20 %
  • Només per a l’Escola de Música 5 %
  • Obert al públic i tancat a la nit 75 %
  • No conec aquest espai 0 %

En aquesta ocasió, el resultat va ser aclaparador, la gran majoria vau votar obrir el jardí al públic, però tancant a la nit. Aquesta opció va obtenir el 75% dels vots, la més votada de totes les enquestes fins ara. Com a segona opció, vau triar un parc, mantenint-lo sempre obert, també a les nits. Dels que vau votar, només un 5% vau preferir que el jardí quedés per a ús exclusiu de l’Escola de Música. Ningú va dir que no coneixia aquest espai.

Actualment, els jardins no poden ser gaudits lliurement. S’han fet alguns actes, com algun concert prosaharaui o, més recentment, alguns espectacles del Passatge Insòlit, però són actes puntuals i creiem que, com altres espais de la ciutat, el seu ús està desaprofitat.

Un espai amb història

L’espai en qüestió té molta història. Era l’any 1936, Franco acabava de fer el cop d’estat i a Santa Coloma es va formar el Comitè Antifeixista per posar-se al capdavant del govern de la ciutat. Santa Coloma no disposava d’hospital ni consultori mèdic i es va veure la idoneïtat de l’edifici, una construcció modernista de principis del segle XX, ampla, gran. A la propietària, que el feia servir pocs mesos a l’any com a mansió residencial, se li va permetre treure els objectes de valors a canvi de signar el document de cessió de l’edifici. “Aunque fuese justiticada su oposición, que comprendíamos perfectamente, la necesidad no dejaba alternativa”: amb aquestes paraules justifica aquella apropiació en el seu llibre de records l’exalcalde i militant llibertari José Berruezo (Us animem a llegir Por el sendero de mis recuerdos, on Berruezo detalla alguns aspectes fonamentals de la vida política de Santa Coloma entre 1920 i 1939).

Aconseguit l’edifici, des del Comitè Antifeixista es va fer un pas més. Com que l’únic accés era pel carrer Ciutadella Alta, i malgrat que les lleis municipals no ho permetien, una brigada municipal va tirar un mur a terra i va obrir camí per facilitar l’entrada des de Rafael Casanovas, el lloc per on s’accedeix actualment.

Després, durant el franquisme Can Roig i Torres va ser seu de la Falange i finalment, ja en democràcia, l’espai va passar a mans de l’ajuntament. El seu ús, com ja sabeu, és per a l’Escola de Música. Potser el jardí tocaria fer-lo més de tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *