Memòria Històrica

Amnèsia de memòria històrica

Cultura Destaquem Memòria

Avui, 17 de maig , s’acompleix el 75 aniversari de l’intent d’acabar amb Franco a Barcelona, al peu del Monument a Colom. D’intents de matar-lo hi va haver molts, però, segons sembla, aquest de 1947 va ser el més a prop d’aconseguir-ho. Text i imatge: Redacció

Les conseqüències d’eliminar Franco l’any 1947 són difícils de preveure. Només són conjectures més o menys fonamentades però de ben segur que la mort del dictador hauria suposat un daltabaix en aquell règim totalitari, centrat en aquesta figura, poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial .

El dèficit en memòria històrica de l’Estat espanyol ha ocasionat que, aquest intent d’atemptat de prou rellevància històrica i que van protagonitzar el maquis català Domènec Ibars i el grup d’acció conegut per “Els Anònims”, s’hagi oblidat. També ha silenciat que part d’aquests guerrillers que l’esperaven al peu del monument dedicat al conqueridor foren condemnats a mort i assassinats al Camp de la Bota després de fraudulents consells de guerra o van patir llargues condemnes de presó, com el mateix Ibars.

Gràcies al seu testimoni sabem com s’havia preparat aquesta acció i quin va ser el motiu que va impedir dur-la a terme. No us el desvetllarem i us convidem a indagar-ho (o llegir la nota de premsa de l’editorial).

Els Quixots del segle XX

Prou rellevant és l’esquela de la mort de Domènec Ibars (8 d’octubre de 1997) a La Vanguardia quan se’l defineix com a “Quixot llibertari”. 20 anys de presó (la condemna era de trenta) li va ocasionar una tuberculosi permanent, haver perdut a la majoria de companys i companyes de lluita, i perdre el contacte amb la seva parella i filla. Però no va produir la renúncia als seus ideals llibertaris.

La ciutat de Santa Coloma de Gramenet també suspèn en memòria històrica quan s’apropa a l’àmbit local. Fa uns mesos, a Infograma us informàvem de l’existència d’un maquis local, Paco Conesa. Conesa també va morir de manera violenta i tèrbola, al Mas Clarà, juntament amb altres companys a mans de la guàrdia civil. Ell era un dels quatre homes que acompanyaven Quico Sabater l’any 1960, en el seu darrer viatge a les terres catalanes. Nascut el 1921, el desembre passat s’hauria pogut celebrar el centenari del seu naixement o, com a mínim, un reconeixement de la seva existència i lluita per part de l’Ajuntament. Part de la seva família segueix vivint a la ciutat, la resta no ha retornat de l’exili.

N’hi ha molt en joc. Més enllà de les diferències ideològiques o de la seva opció per la lluita armada, el que és obvi és que aquests assassinats són fruits de la repressió del franquisme. Un règim feixista que va silenciar qualsevol veu dissident.

“Qui no recorda la història està condemnat a repetir-la”

També posa en evidència que la suposada democràcia espanyola vigent ha optat per oblidar el passat, amnistiar els victimaris o empassar-se una imatge edulcorada d’un règim terrorífic com va ser el franquisme. No som poca la gent la que veiem cada dia enfortir-se sense pudor formacions i discursos d’extrema dreta davant la inconsciència o beneplàcit institucional.

Aquesta tarda, s’ha previst un acte de memòria històrica a Granollers. Amb motiu dels 75 anys de l’intent d’atemptat contra Franco a Barcelona, la llibreria Anònims de Granollers acull la presentació del llibre Àlies ‘Camallonga’ de la companya d’Infograma Sílvia Terol Ledesma (Obrador Editorial) i el col·loqui sobre aquest fet i els homes i dones que van intentar derrocar el règim feixista. Agustina Rico Villora, neboda del cabo José Rico (complot de Ceuta juliol 1936), i Ricard de Vargas Golarons, historiador de la resistència llibertària, acompanyaran l’autora. Moltes històries que des d’Infograma us volem anar explicant.

L’acte es fa avui 17 de maig de 2022, a les 18.30 h a Els Anònims de Granollers (c/ Ricomà, 57).

Us annexem la nota de premsa:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.